La classe d’Austràlia (3r de Primària) de l’escola L’Univers estem participant en el projecte Contes Cantats (creació d’una cantata juntament amb dues escoles més del barri de Gràcia, un compositor -en Poire- i l’escola de música de l’orfeó gracienc).
El primer que vam fer va ser presentar el tema d’aquest any: desplaçats i acollits. Un dia a l’hora de tutoria, vam llegir el conte En Tom canvia de casa; la història d’un conillet que, juntament amb la seva família, ha de canviar de poble per raons de feina del seu pare. A partir d’aquí vam obrir una conversa sobre per què les persones han de marxar del lloc on viuen, com es deuen sentir, quins casos coneixem, pensant en els nostres pares o avis, en les notícies... La conversa va ser molt animada. Una nena ens va explicar que ella havia vingut a P5 de Sitges perquè el seu pare havia canviat de feina, un altre havia nascut a EEUU i van tornar a Barcelona quan ell era molt petit. Altres van explicar que havien canviat de casa quan els seus pares s’havien separat, i ara en tenen dues. Hi ha nens de la classe que els seus pares són xinesos o de Bangla Desh... Alguns deien que les persones canvien de casa per feina però també per la pobresa dels seus països o per les guerres. Els més romàntics no es van oblidar dels que marxen per amor (s’han enamorat d’un noi o una noia!)...
La setmana següent vam escoltar la cantata: La ciutat i la lluna, això ens va ajudar a saber millor què és una cantata, justament amb una història de desplaçats i acollits i composta pel Poire, el mateix compositor que treballaria amb nosaltres!
A partir d’aquí ja vam intentar començar a pensar en la nostra creació. Un matí cada infant de la classe va pensar les primeres idees pel nostre conte: on i quan podia passar, quins personatges hi sortirien, quin problema o conflicte tindrien i com el podrien solucionar. Això va costar una mica i, tot i que cadascú es va esforçar, no vam trobar una història que ens convencés a tots. Per això vam decidir de crear-la juntament.
Primer vam pensar quin podria ser el problema dels nostres personatges, què pensem que ens podria preocupar més en cas d’haver de marxar de casa. Van sortir idees com: no tenir amics, no entendre l’idioma i l’enyorança. Com que el no tenir amics era el problema que tenien en les dues històries que ja havíem sentit, ens vam decantar cap al problema amb l’idioma i l’enyorança. Després vam pensar on podria passar la nostra història, van sortir moltes propostes i finalment tots vam estar d’acord en situar-la a Hawai.
Una altra setmana vam decidir quins podien ser els personatges, podien ser humans (com a la ciutat i la lluna), animals (com a En Tom canvia de casa) o més fantasiosos (com en algunes de les seves idees). Després de parlar-ne i votar diferents propostes, vam acordar que seria una família de conills que té com a mascota un gos marcià i viatja al món hàmster de Hawai. El gos marcià entraria als somnis per ajudar-los a trobar la solució als seus problemes. I per resoldre la dificultat amb el llenguatges farien tots plegats una dansa. Uf, després d’unes quantes setmanes donant-hi voltes, ja ho teníem!
Després de les vacances de Nadal, l’equip d’adults es van tornar a reunir. Els coordinadors ja ho havien endreçat tot i havien decidit quantes cançons ens caldrien. En Poire va donar algunes orientacions per ajudar-nos a crear les lletres. Van repartir les cançons entre les tres escoles. A nosaltres ens va tocar la 3a (la del viatge) i la 6a (la de la dansa final).
Un dia, a classe, vam estar llegint les orientacions d’en Poire. Vam pensar que seria més fàcil començar per la cançó de la dansa i ja ens teniu a tots pensant lletres per a la cançó, alguns fins i tot es van atrevir a gravar algunes proves amb la Marta. La Núria les va recollir totes i després entre tots, picant una mica d’aquesta i una mica d’aquella vàrem elaborar la lletra final.
Al mes de febrer vam començar a pensar la lletra de l’altra cançó, alguns nens/es ja estaven una mica cansats i els costava de trobar idees noves, sort que a d’altres encara no se’ls havien acabat les piles i van ser capaços de crear un parell d’estrofes. Amb l’ajuda de la Núria per a fer la tercera estrofa i de la Marta per a la tornada, finalment la vam enllestir.
A mida que anàvem acabant les lletres de les cançons li anàvem enviant a en Poire perquè pogués començar a preparar les músiques. Ell ens proposava fer algun retoc amb les lletres per tal que quadressin millor amb la música. I a finals de febrer ja vam començar a aprendre la 1a cançó, la dels conills. Havien fet la lletra la mainada de l’escola La Farigola i en Poire va fer una música que de seguida ens va enganxar molt: som una colla de conills, vivim al prat on hi ha menjar... Abans de començar les classes la cantàvem, era la nova manera de concentrar-nos i fer silenci; i així, sense adonar-nos vam aprendre les dues primeres cançons abans de setmana santa. I amb la Marta també anàvem aprenent la del viatge, i totes ens agradaven!
Les mestres es van tornar a reunir amb en Poire per posar-se d’acord en com havíem de cantar les cançons: aquí més fort, aquí rient, aquí curt i allà més lligat, en aquest punt farem una ganyota...
