Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2015-16. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2015-16. Mostrar tots els missatges
dilluns, 6 de juny del 2016
El viatge de la Bimba
Avui hem estrenat la cantata a l'espai Jove La Fontana tots els nens i nenes de les classes de 3r de les escoles farigola del Clot, L'Univers i Nou Patufet.
Ens acompanyaven el grup orquestral de l'escola de música de l'Orfeó Gracienc i ens dirigia el compositor de les músiques de la cantata en Poire Vallvé.
Ha estat un dia fantàstic!
dimecres, 25 de maig del 2016
CONTES CANTATS A L’ESCOLA L’UNIVERS
La classe d’Austràlia (3r de Primària) de l’escola L’Univers estem participant en el projecte Contes Cantats (creació d’una cantata juntament amb dues escoles més del barri de Gràcia, un compositor -en Poire- i l’escola de música de l’orfeó gracienc).
El primer que vam fer va ser presentar el tema d’aquest any: desplaçats i acollits. Un dia a l’hora de tutoria, vam llegir el conte En Tom canvia de casa; la història d’un conillet que, juntament amb la seva família, ha de canviar de poble per raons de feina del seu pare. A partir d’aquí vam obrir una conversa sobre per què les persones han de marxar del lloc on viuen, com es deuen sentir, quins casos coneixem, pensant en els nostres pares o avis, en les notícies... La conversa va ser molt animada. Una nena ens va explicar que ella havia vingut a P5 de Sitges perquè el seu pare havia canviat de feina, un altre havia nascut a EEUU i van tornar a Barcelona quan ell era molt petit. Altres van explicar que havien canviat de casa quan els seus pares s’havien separat, i ara en tenen dues. Hi ha nens de la classe que els seus pares són xinesos o de Bangla Desh... Alguns deien que les persones canvien de casa per feina però també per la pobresa dels seus països o per les guerres. Els més romàntics no es van oblidar dels que marxen per amor (s’han enamorat d’un noi o una noia!)...
La setmana següent vam escoltar la cantata: La ciutat i la lluna, això ens va ajudar a saber millor què és una cantata, justament amb una història de desplaçats i acollits i composta pel Poire, el mateix compositor que treballaria amb nosaltres!
A partir d’aquí ja vam intentar començar a pensar en la nostra creació. Un matí cada infant de la classe va pensar les primeres idees pel nostre conte: on i quan podia passar, quins personatges hi sortirien, quin problema o conflicte tindrien i com el podrien solucionar. Això va costar una mica i, tot i que cadascú es va esforçar, no vam trobar una història que ens convencés a tots. Per això vam decidir de crear-la juntament.
Primer vam pensar quin podria ser el problema dels nostres personatges, què pensem que ens podria preocupar més en cas d’haver de marxar de casa. Van sortir idees com: no tenir amics, no entendre l’idioma i l’enyorança. Com que el no tenir amics era el problema que tenien en les dues històries que ja havíem sentit, ens vam decantar cap al problema amb l’idioma i l’enyorança. Després vam pensar on podria passar la nostra història, van sortir moltes propostes i finalment tots vam estar d’acord en situar-la a Hawai.
Una altra setmana vam decidir quins podien ser els personatges, podien ser humans (com a la ciutat i la lluna), animals (com a En Tom canvia de casa) o més fantasiosos (com en algunes de les seves idees). Després de parlar-ne i votar diferents propostes, vam acordar que seria una família de conills que té com a mascota un gos marcià i viatja al món hàmster de Hawai. El gos marcià entraria als somnis per ajudar-los a trobar la solució als seus problemes. I per resoldre la dificultat amb el llenguatges farien tots plegats una dansa. Uf, després d’unes quantes setmanes donant-hi voltes, ja ho teníem!
Després de les vacances de Nadal, l’equip d’adults es van tornar a reunir. Els coordinadors ja ho havien endreçat tot i havien decidit quantes cançons ens caldrien. En Poire va donar algunes orientacions per ajudar-nos a crear les lletres. Van repartir les cançons entre les tres escoles. A nosaltres ens va tocar la 3a (la del viatge) i la 6a (la de la dansa final).
Un dia, a classe, vam estar llegint les orientacions d’en Poire. Vam pensar que seria més fàcil començar per la cançó de la dansa i ja ens teniu a tots pensant lletres per a la cançó, alguns fins i tot es van atrevir a gravar algunes proves amb la Marta. La Núria les va recollir totes i després entre tots, picant una mica d’aquesta i una mica d’aquella vàrem elaborar la lletra final.
Al mes de febrer vam començar a pensar la lletra de l’altra cançó, alguns nens/es ja estaven una mica cansats i els costava de trobar idees noves, sort que a d’altres encara no se’ls havien acabat les piles i van ser capaços de crear un parell d’estrofes. Amb l’ajuda de la Núria per a fer la tercera estrofa i de la Marta per a la tornada, finalment la vam enllestir.
A mida que anàvem acabant les lletres de les cançons li anàvem enviant a en Poire perquè pogués començar a preparar les músiques. Ell ens proposava fer algun retoc amb les lletres per tal que quadressin millor amb la música. I a finals de febrer ja vam començar a aprendre la 1a cançó, la dels conills. Havien fet la lletra la mainada de l’escola La Farigola i en Poire va fer una música que de seguida ens va enganxar molt: som una colla de conills, vivim al prat on hi ha menjar... Abans de començar les classes la cantàvem, era la nova manera de concentrar-nos i fer silenci; i així, sense adonar-nos vam aprendre les dues primeres cançons abans de setmana santa. I amb la Marta també anàvem aprenent la del viatge, i totes ens agradaven!
Les mestres es van tornar a reunir amb en Poire per posar-se d’acord en com havíem de cantar les cançons: aquí més fort, aquí rient, aquí curt i allà més lligat, en aquest punt farem una ganyota...
El primer que vam fer va ser presentar el tema d’aquest any: desplaçats i acollits. Un dia a l’hora de tutoria, vam llegir el conte En Tom canvia de casa; la història d’un conillet que, juntament amb la seva família, ha de canviar de poble per raons de feina del seu pare. A partir d’aquí vam obrir una conversa sobre per què les persones han de marxar del lloc on viuen, com es deuen sentir, quins casos coneixem, pensant en els nostres pares o avis, en les notícies... La conversa va ser molt animada. Una nena ens va explicar que ella havia vingut a P5 de Sitges perquè el seu pare havia canviat de feina, un altre havia nascut a EEUU i van tornar a Barcelona quan ell era molt petit. Altres van explicar que havien canviat de casa quan els seus pares s’havien separat, i ara en tenen dues. Hi ha nens de la classe que els seus pares són xinesos o de Bangla Desh... Alguns deien que les persones canvien de casa per feina però també per la pobresa dels seus països o per les guerres. Els més romàntics no es van oblidar dels que marxen per amor (s’han enamorat d’un noi o una noia!)...
La setmana següent vam escoltar la cantata: La ciutat i la lluna, això ens va ajudar a saber millor què és una cantata, justament amb una història de desplaçats i acollits i composta pel Poire, el mateix compositor que treballaria amb nosaltres!
A partir d’aquí ja vam intentar començar a pensar en la nostra creació. Un matí cada infant de la classe va pensar les primeres idees pel nostre conte: on i quan podia passar, quins personatges hi sortirien, quin problema o conflicte tindrien i com el podrien solucionar. Això va costar una mica i, tot i que cadascú es va esforçar, no vam trobar una història que ens convencés a tots. Per això vam decidir de crear-la juntament.
Primer vam pensar quin podria ser el problema dels nostres personatges, què pensem que ens podria preocupar més en cas d’haver de marxar de casa. Van sortir idees com: no tenir amics, no entendre l’idioma i l’enyorança. Com que el no tenir amics era el problema que tenien en les dues històries que ja havíem sentit, ens vam decantar cap al problema amb l’idioma i l’enyorança. Després vam pensar on podria passar la nostra història, van sortir moltes propostes i finalment tots vam estar d’acord en situar-la a Hawai.
Una altra setmana vam decidir quins podien ser els personatges, podien ser humans (com a la ciutat i la lluna), animals (com a En Tom canvia de casa) o més fantasiosos (com en algunes de les seves idees). Després de parlar-ne i votar diferents propostes, vam acordar que seria una família de conills que té com a mascota un gos marcià i viatja al món hàmster de Hawai. El gos marcià entraria als somnis per ajudar-los a trobar la solució als seus problemes. I per resoldre la dificultat amb el llenguatges farien tots plegats una dansa. Uf, després d’unes quantes setmanes donant-hi voltes, ja ho teníem!
Després de les vacances de Nadal, l’equip d’adults es van tornar a reunir. Els coordinadors ja ho havien endreçat tot i havien decidit quantes cançons ens caldrien. En Poire va donar algunes orientacions per ajudar-nos a crear les lletres. Van repartir les cançons entre les tres escoles. A nosaltres ens va tocar la 3a (la del viatge) i la 6a (la de la dansa final).
Un dia, a classe, vam estar llegint les orientacions d’en Poire. Vam pensar que seria més fàcil començar per la cançó de la dansa i ja ens teniu a tots pensant lletres per a la cançó, alguns fins i tot es van atrevir a gravar algunes proves amb la Marta. La Núria les va recollir totes i després entre tots, picant una mica d’aquesta i una mica d’aquella vàrem elaborar la lletra final.
Al mes de febrer vam començar a pensar la lletra de l’altra cançó, alguns nens/es ja estaven una mica cansats i els costava de trobar idees noves, sort que a d’altres encara no se’ls havien acabat les piles i van ser capaços de crear un parell d’estrofes. Amb l’ajuda de la Núria per a fer la tercera estrofa i de la Marta per a la tornada, finalment la vam enllestir.
A mida que anàvem acabant les lletres de les cançons li anàvem enviant a en Poire perquè pogués començar a preparar les músiques. Ell ens proposava fer algun retoc amb les lletres per tal que quadressin millor amb la música. I a finals de febrer ja vam començar a aprendre la 1a cançó, la dels conills. Havien fet la lletra la mainada de l’escola La Farigola i en Poire va fer una música que de seguida ens va enganxar molt: som una colla de conills, vivim al prat on hi ha menjar... Abans de començar les classes la cantàvem, era la nova manera de concentrar-nos i fer silenci; i així, sense adonar-nos vam aprendre les dues primeres cançons abans de setmana santa. I amb la Marta també anàvem aprenent la del viatge, i totes ens agradaven!
Les mestres es van tornar a reunir amb en Poire per posar-se d’acord en com havíem de cantar les cançons: aquí més fort, aquí rient, aquí curt i allà més lligat, en aquest punt farem una ganyota...
dijous, 7 d’abril del 2016
Segon text d'enllaç
Els alumnes de l'escola Patufet hem fet el següent text d'enllaç. La història continua així:
"En aquesta terra els conills no vivien pas sols, compartien el seu espai amb una espècie tan particular com poc eixerida en la cura del medi ambient: els humans. I, a sobre, aquests cada cop eres més i més.
Els humans varen començar tallant els arbres, els rius es van assecar, les plantes van morir, els animals van marxar, el cel es va tornar gris, tot era trist i feia molta pena... Fins i tot l'aire era cada cop més brut, cada cop hi havia menys menjar.
Amb aquest panorama els conills cada cop estaven més tristos, però per sort la seva amiga Bimba va tenir un gran somni... Ella, tan especial i simpàtica com sempre, alegre i divertida, va tenir un somni revelador que podia salvar a la comunitat dels conills.
La Bimba, la gosseta especial i espacial va somiar amb un lloc llunyà, un lloc sense perill, on no seria gens fàcil arribar, gens ni mica, però com s'acostuma a dir, de mica en mica s'omple la pica, i això havien de fer i saber tots, que començarien un viatge llarg però a poc a poc anirien aconseguint el seu objectiu.
Havien de marxar, lluny, junts, els humans no pensaven només que en ells, consumint i esgotant els recursos naturals i això era un gran perill per tots ells, havien de marxar, estava decidit!!! "
"En aquesta terra els conills no vivien pas sols, compartien el seu espai amb una espècie tan particular com poc eixerida en la cura del medi ambient: els humans. I, a sobre, aquests cada cop eres més i més.
Els humans varen començar tallant els arbres, els rius es van assecar, les plantes van morir, els animals van marxar, el cel es va tornar gris, tot era trist i feia molta pena... Fins i tot l'aire era cada cop més brut, cada cop hi havia menys menjar.
Amb aquest panorama els conills cada cop estaven més tristos, però per sort la seva amiga Bimba va tenir un gran somni... Ella, tan especial i simpàtica com sempre, alegre i divertida, va tenir un somni revelador que podia salvar a la comunitat dels conills.
La Bimba, la gosseta especial i espacial va somiar amb un lloc llunyà, un lloc sense perill, on no seria gens fàcil arribar, gens ni mica, però com s'acostuma a dir, de mica en mica s'omple la pica, i això havien de fer i saber tots, que començarien un viatge llarg però a poc a poc anirien aconseguint el seu objectiu.
Havien de marxar, lluny, junts, els humans no pensaven només que en ells, consumint i esgotant els recursos naturals i això era un gran perill per tots ells, havien de marxar, estava decidit!!! "
dimarts, 29 de març del 2016
Procés de creació de la classe d'Austràlia
Després de les vacances de Nadal, l’equip d’adults es van tornar a reunir. Els coordinadors ja ho havien endreçat tot i havien decidit quantes cançons ens caldrien. En Poire va donar algunes orientacions per ajudar-nos a crear les lletres. Van repartir les cançons entre les tres escoles. A nosaltres ens va tocar la 3a (la del viatge) i la 6a (la de la dansa final).
Un dia, a classe, vam estar llegint les orientacions d’en Poire. Vam pensar que seria més fàcil començar per la cançó de la dansa i ja ens teniu a tots pensant lletres per a la cançó, alguns fins i tot es van atrevir a gravar algunes proves amb la Marta. La Núria les va recollir totes i després entre tots, picant una mica d’aquesta i una mica d’aquella vàrem elaborar la lletra final.
Al mes de febrer vam començar a pensar la lletra de l’altra cançó, alguns nens/es ja estaven una mica cansats i els costava de trobar idees noves, sort que a d’altres encara no se’ls havien acabat les piles i van ser capaços de crear un parell d’estrofes. Amb l’ajuda de la Núria per a fer la tercera estrofa i de la Marta per a la tornada, finalment la vam enllestir.
A mida que anàvem acabant les lletres de les cançons li anàvem enviant a en Poire perquè pogués començar a preparar les músiques. Ell ens proposava fer algun retoc amb les lletres per tal que quadressin millor amb la música. I a finals de febrer ja vam començar a aprendre la 1a cançó, la dels conills. Havien fet la lletra la mainada de l’escola La Farigola i en Poire va fer una música que de seguida ens va enganxar molt: som una colla de conills, vivim al prat on hi ha menjar... Abans de començar les classes la cantàvem, era la nova manera de concentrar-nos i fer silenci; i així, sense adonar-nos vam aprendre les dues primeres cançons abans de setmana santa. I amb la Marta també anàvem aprenent la del viatge, i totes ens agradaven!
Les mestres es van tornar a reunir amb en Poire per posar-se d’acord en com havíem de cantar les cançons: aquí més fort, aquí rient, aquí curt i allà més lligat, en aquest punt farem una ganyota...
Un dia, a classe, vam estar llegint les orientacions d’en Poire. Vam pensar que seria més fàcil començar per la cançó de la dansa i ja ens teniu a tots pensant lletres per a la cançó, alguns fins i tot es van atrevir a gravar algunes proves amb la Marta. La Núria les va recollir totes i després entre tots, picant una mica d’aquesta i una mica d’aquella vàrem elaborar la lletra final.
Al mes de febrer vam començar a pensar la lletra de l’altra cançó, alguns nens/es ja estaven una mica cansats i els costava de trobar idees noves, sort que a d’altres encara no se’ls havien acabat les piles i van ser capaços de crear un parell d’estrofes. Amb l’ajuda de la Núria per a fer la tercera estrofa i de la Marta per a la tornada, finalment la vam enllestir.
A mida que anàvem acabant les lletres de les cançons li anàvem enviant a en Poire perquè pogués començar a preparar les músiques. Ell ens proposava fer algun retoc amb les lletres per tal que quadressin millor amb la música. I a finals de febrer ja vam començar a aprendre la 1a cançó, la dels conills. Havien fet la lletra la mainada de l’escola La Farigola i en Poire va fer una música que de seguida ens va enganxar molt: som una colla de conills, vivim al prat on hi ha menjar... Abans de començar les classes la cantàvem, era la nova manera de concentrar-nos i fer silenci; i així, sense adonar-nos vam aprendre les dues primeres cançons abans de setmana santa. I amb la Marta també anàvem aprenent la del viatge, i totes ens agradaven!
Les mestres es van tornar a reunir amb en Poire per posar-se d’acord en com havíem de cantar les cançons: aquí més fort, aquí rient, aquí curt i allà més lligat, en aquest punt farem una ganyota...
La classe
d’Austràlia (3r de Primària) de l’escola L’Univers
dimecres, 16 de març del 2016
Aquesta és l'història...
Bones companys. Ja tenim feta la introducció de la història. Ja ens direu que us sembla (si considereu que l'hem d'escurçar, allargar o el que calgui). Passeu molt bona setmana Santa!!!
"Aquesta és l’historia d’una comunitat de conills que vivien feliços al seu camp. L’herba era verda, les flors desprenien un aroma incomparable, l’aigua brollava clara i fresca, i els seus caus eren els més confortables i calentons de tota la vall. Què més es podia demanar?
Doncs, potser poder conèixer el seu gran secret: la Bimba. Una gossa molt especial i a l’hora, espacial. Sí, sí, ho heu sentit bé: espacial. Aquesta gossa extraterrestre que els acompanyava en totes les seves aventures, havia nascut en els temps en què es va crear l’Univers. Gràcies als seus somnis reveladors i a la seva gran experiència, sempre trobava la manera d’ajudar-los a resoldre qualsevol problema que poguessin tenir."
Ja podeu continuar!
dimarts, 1 de març del 2016
Ja tenim totes les cançons!
Ja tenim totes les cançons, ara cal que treballem els textos d'enllaç que encara són provisionals, les il·lustracions i les aprenguem a cantar!
Gravacions fetes amb sons midi i partitures:
1. Cançó de presentació dels conills i la Bimba
2. Cançó del somni – canvi climàtic
3. Cançó del viatge
4. Cançó de Hawaii
5 Cançó de les pors
6. Cançó - dansa final
Dansa final
Hola a tothom,
Us presento la darrera, una cançó -dansa una mica enganxosa per a marxar
amb un petit regust de boca... a veure que us sembla.
He fet la segona estrofa amb música diferent perquè no quadrava la mètrica,
queda més variat però ho complica.
Si ho veieu difícil caldria ajustar la segona estrofa a la mètrica de la primera
i fer la música de la primera estrofa.
Hi ha un moment a dues veus molt senzilles que si voleu es pot intentar
o que ho faci Coloraines o els instruments si no es pot fer.
En vermell he fet les correccions al text, si us sembla millor una altra cosa proposeu-ho.
Les dues estrofes amb lletres diferents es poden cantar alhora
i queda molt bonic però potser és massa difícil.
Poire
dilluns, 29 de febrer del 2016
Cançó de Hawaii
Hola a tots i especialment els alumnes de l'escola Patufet i en Daniel i Laia que haureu de fer uns retocs:
En aquesta hi ha una mica de feina.
Cada estrofa hi havia una mètrica massa diferent.
I si hi posava música diferent després ens portaria més problemes,
La cançó té tres parts músicals:
A . La tornada
B. estrofes 2 i 4
C . estrofes 3 i 5
La primera la recitarem sobre la introducció musical.
Us proposo:
Us proposo uns petits canvis a la 2a i la 3a.
Les 4 i 5 les heu de fer amb la mètrica de les 2 i la 3 (respectivament)
Us he subratllat els accents principals i amb negreta per a guiar-vos.
4. Cançó de Hawai
Recitada sobre la introduducció:
1.La Bimba està com una rosa,
fresca i llesta com una mala
cosa,
juga i salta com una
papallona,
surfejant per sobre una gran
ona.
(si es fa recitada pot tenir
mètrica diferent)
Hawaii és el nostre somni
Hem arribat al paradís
Aquí viurem en harmonia
la Bimba i tots els seus
amics
2.És un lloc
sensacional,
que té platges molt boniques
totes plenes
d’animals
que_a més de macos
són genials.
3.És un luxe de
ciutat
prô no tot està acabat
El millor ha de venir
que viure aquí_et fa ser feliç.
Hawaii és el nostre somni
Hem arribat al paradís
Aquí viurem en harmonia
la Bimba i tots els seus
amics
4.Tot ple d’aigua i_amb
palmeres
(Aquí) hi farem bones
polseres,
Les plantes són precioses
Però també hi ha altres coses
(haria de tenir la mateixa
màtrica que la 3. No només el nombre de síl·labes sinó els accents al mateix
lloc))
5.Peixos i corall sota les
algues,
Taurons i balenes, amb les
panxes plenes
Hi ha molts volcans, tots
ferotges i grans,
i flors ben rares, de formes
ben estranyes.
(hauria de tenir la mateixa
mètrica que la 5)
Hawaii és el nostre somni
Hem arribat al paradís
Aquí viurem en harmonia
la Bimba i tots els seus
amics
diumenge, 28 de febrer del 2016
cançó del somni i cançó de som una colla
Si us semblen bé doncs, ja podeu començar a ensenyar les
dues primeres.
Bona feina.
Poire
1. Cançó de presentació dels conills i la Bimba
Cançó som una colla
1.Som una colla de conills,
vivim al prat on hi_ha menjar.
Sempre_ens agrada_estar tranquils,
parlar, jugar i rosegar.
Suaus, menuts, juganers i peluts,
cada dia_ens divertim
perquè som molt, prô molt eixerits.
2.Al nostre camp hi toca el sol
aquí tothom pot fer el que vol
dormim al cau ben calentets
penseu que tots ens estimem.
Suaus, menuts...
3.Tenim una amiga molt especial
que ve de l’espai i que_és genial.
Li agrada que tots siguem amics.
la gossa Bimba ja_és aquí!
Cançó som una colla
1.Som una colla de conills,
vivim al prat on hi_ha menjar.
Sempre_ens agrada_estar tranquils,
parlar, jugar i rosegar.
Suaus, menuts, juganers i peluts,
cada dia_ens divertim
perquè som molt, prô molt eixerits.
2.Al nostre camp hi toca el sol
aquí tothom pot fer el que vol
dormim al cau ben calentets
penseu que tots ens estimem.
Suaus, menuts...
3.Tenim una amiga molt especial
que ve de l’espai i que_és genial.
Li agrada que tots siguem amics.
la gossa Bimba ja_és aquí!
Les dues primeres estrofes tenen el mateix ritme la tercera canvia una mica (fent quatre corxeres inicials de frase per a que l'accent recaigui al primer temps.)
Al final també hi ha una variació a la tornada, fent-la conclusiva.
2. Cançó del somni – canvi climàtic
Finalment he pensat que millor fer-la sense swing perquè contrasta més amb l'anterior i li dóna més aire de serietat.
Cançó del somni – canvi climàtic
Cada dia hi ha menys herba per menjar.
Cada dia hi ha menys aigua per beure.
Cada dia hi ha menys caus per viure.
Se’ns està acabant la vida?
Cada dia hi ha menys lloc al nostre món
Cada dia hi ha menys arbres i boscos.
Cada cop ens costa més de respirar.
Se’ns està acabant la vida?
Els humans que no pensen en nosaltres?
Estem en perill, estem en perill.
Els humans no es preocupen de nosaltres:
Estem en perill, en perill.
Amb els meus tres ulls he vist un lloc llunyà
No serà tan fàcil poder-hi_arribar,
Prô entre tots ho_haurem d’intentar
Perquè_aquí ja no_hi podem estar.
Els humans que no pensen en nosaltres?
Estem en perill, estem en perill.
Els humans no es preocupen de nosaltres:
Estem en perill, en perill.
Haurem de marxar lluny d’aquí.
Haureu de confiar en mi, en mi.
El lloc que en somnis he vist, he vist,
més que terra, sembla el paradís.
Els humans que no pensen en nosaltres?
Estem en perill, estem en perill.
Els humans no es preocupen de nosaltres:
Estem en perill, en perill.
divendres, 26 de febrer del 2016
la 1a cançó farigolera, la dels conills
Els nens i nenes de la Farigola ja hem acabat la primera cançó. Us l'enviem i restem a l'espera de les possibles correccions. Està en 2 documents. L'he escanejat perquè enguany ho he treballat de forma diferent. No hem utilitzat altres cançons. A partir d'una pluja de paraules ha sortit una primera frase que ja ens ha donat la mètrica del text. Ho hem treballat amb el ritme, per això l'he escrit (no sé si t'anirà bé conservar-lo, Poire, ja ens diràs...)
Hi ha versos que comencen amb anacrusa, per això el ritme de les frases anteriors (que és de 4 pulsacions) sembla que quedi incomplet, però és que es llegeix tot seguit.
Hem fet un trencament a la tornada, on només hi ha tres frases. Si necessites que ho quadrem, ja ho farem.
Hi ha un parell de coses entre parèntesi, són altres possibilitats, tria el que creguis més adient.
Si teniu problemes per entendre la lletra m'ho dieu i la passaré a l'ordinador.
Esperem que us agradi!
Escola Farigola
-------------------------------------------------------------
Està molt bé! Felicitats. Potser hi ha alguna repetició de paraules: peluts, molt. Podeu buscar una altra paraula pel segon" peluts". Després podríem dir: "ben calentets " i "genial" com suggeriu.
Ja començo a pensar hi.
Fins aviat
Poire
dimecres, 17 de febrer del 2016
La cançó del viatge!
Aquesta és la cançó del viatge que hem a l'escola l'Univers. A les fotos podeu veure mentre per grups treballaven fent la lletra de les cançons. Què us sembla?
CANÇÓ DEL VIATGE
Volem anar a Hawaii
i sinó a Bombai
perquè ens toqui el sol
durant aquest any
hem menjat molt poc
aigua pa i tan sols
Volem anar a Hawaii
i sinó a Bombai
Mar marejat, trist i pesat
fastiroglífic
que es torna magnífic!
En aquest viatge
que en porta a la platja
no sabem què fer
ens maregem molt
dintre caixes som
almenys dormim bé.
En aquest viatge
que en porta a la platja
dijous, 11 de febrer del 2016
la cançó de les pors
Aquesta és la proposta que us faig de la canó 5
Poire
CANÇÓ 5 Cançó de les pors
Conills:
1.Quan vam
arribar ens vam espantar,
no sabíem
bé què_ens podíem trobar.
Aquests
animals són molt estranys,
si no_ens
accepten, què_ens pot passar?
Animals Hawaians:
2.Des de
que_els hem vist estem intranquils,
no sabem
bé què_hi fan aquí.
Tenim
força por dels nous animals,
Si no
s’adapten, què_ens pot passar?
Tornada:
(la BIMBA?):
No
tingueu por, tots sou iguals,
rosegadors
que_esteu angoixats.
Pareu
atenció als vostres companys
i tots
junts fareu un lloc especial.
Conills:
3.Fent
aquest trasllat ens hem arriscat,
Ens calen
espais per fer_els nostres caus.
En quin
idioma els hem de parlar?
Si no ens
accepten, què_ens pot passar?
Animals Hawaians:
4.La
iaia_espantada respon preocupada
que no
facin mal a la nostra mainada.
Si_ho
tracten tot bé els voldrem acceptar.
Si no
s’adapten, què_ens pot passar?
Tornada:
(la BIMBA?):
No
tingueu por, tots sou iguals,
rosegadors
que_esteu angoixats.
Pareu
atenció als vostres companys
i tots
junts fareu un lloc especial.
dilluns, 8 de febrer del 2016
Cançó de Hawaii i cançó del somni
Hola !
Us passem les lletres hem fet nosaltres: la cançó del somni i la cançó de Hawaii. El vídeo que adjuntem és una idea musical que hem tingut.
Una abraçada!
si voleu veure els textos de les cançons seguiu llegint
dijous, 21 de gener del 2016
5 idees per a la dansa final
Hola!
Us enviem 5 petits arxius enregistrats amb el mòbil aquest matí.
Es tracta de proves que han fet els nens i nenes sobre posar text a la dansa final.
Van començar amb la Núria, amb la idea de pensar en una cançó coneguda i canviar-li el text, per tenir una pauta. Crec que reconeixereu alguna de les cançons...jeje... si no, ja us les xivarem...
No els hem demanat que hi posin música, però s'han anat animant i alguns han volgut cantar-ho i els he gravat amb el mòbil...
Són proves, encara no hi ha res decidit, però potser és material pel blog, per mostrar el procés... crec que la Núria ha fet fotografies.
A veure que us sembla.
Alumnes de l'Univers
--------------------------------------------------------------------------------
Molt bé, veig que ja va amb "marxa" tot plegat. Són molt bones idees per a començar. Ara podeu provar de conjuntar i ordenar, complementar...
Veure si faltaria algun aspecte... però pinta molt i molt bé.
Felicitats.
Poire
---------------------------------------------------------------------------------
Hola de nou!
Ja tenim la lletra de la dansa: si la voleu veure seguiu llegint
dimecres, 16 de desembre del 2015
Carta a les classes participants: Què us sembla l'estructura?
Hola nens i nenes de les classes que participeu al projecte Contes cantats.
Ens hem reunit mestres i responsables del projecte de l’Orfeó Gracienc i del Consorci d’Educació i hem compartit el que heu estat treballant. Ens han mostrat el material que elaborat per començar a treballar el conte col•lectiu de les tres classes.
Amb tot el que ha arribat de les escoles Farigola de Vallcarca, Nou Patufet i L'Univers segur que podrem fer un conte fantàstic. Hi ha molt material i molt interessant.
Uns heu identificat moltíssims problemes que podrien ser la causa d’haver de marxar. Sentir-se discriminat per motiu d'aparença física, d'origen, de raça, per malaltia o discapacitat i fins hi tot per no tenir les habilitat més ben valorades pel grup com podria ser jugar a futbol.
Uns altres motius per haver de canviar, eren que al lloc on vivien les coses havien canviat i no hi havia menjar, no plovia, o els havien envaït el seu espai...
Per altra part entre totes les classes heu identificat que les possibles solucions podem passar per encetar un viatge cercant un lloc millor o començant un canvi personal que ens faci canviar el caràcter i el comportament com en el cas de l'avia malhumorada.
Una classe ha proposat fer un conte tipus faula, convertint els protagonistes en una família de conills que degut als problemes és veu empesa a viatjar potser a Hawaii on troben uns altres rosegadors els hàmsters i els problemes que sorgeixen llavors són l'enyorança per un costat i la dificultat dels llenguatges diferents. (quins sons fa cada família, com poden ser els seus llenguatges? I els seves músiques?)
A part de la solució de viatjar i del canvi d'actitud hi ha la proposta de fer aparèixer un gos extraterrestre una mica especial que ajuda a trobar les solucions. A més hi ha una aportació d'un altre centre que també hi ha un gos que anomenen Bimba.
Us felicitem a tots i a totes per la feina feta. Creiem que és un material molt interessant per començar a construir l'estructura de la cantata. Amb tot el que hem rebut ens atrevim a fer una proposta. A veure que us sembla.
Hi havia una vegada una família de conills que vivia tranquil•lament en un prat juntament amb el seu amic Bimba (un gos extraterrestre) .
Però cada vegada es feia més difícil de viure-hi. Cada vegada plovia menys (canvi climàtic) i hi havia menys herba i més seca. A més els seus veïns (els humans) cada vegada en feien de més grosses al seu costat: autopistes, fum, deixalles...
Tothom estava molt preocupat ien Bimba una nit va somiar una illa amb herba abundant prats plens de flors. Ell que havia viatjat molt els proposa anar cap aquesta illa (de Hawaii)
El viatge (potser amagats en unes caixes d'un vaixell) va ser, fosc, llarg, mogut...
Un cop a l'illa si que troben camps i flors... però hi ha uns altres rosegadors (de hàmsters n'hi ha a Hawaii?) i sorgeixen alguns problemes:
En Bimba que els observa pensa: La por ens paralitza ens deixa sense saber que fer. El que cal fer és moure’s i que millor per moure's que la dansa. Decideix ficar-se als somnis de les dues famílies per trencar la por proposant-los una solució: els fa venir ganes de ballar
Al matí els desperta amb música (com faran la música?) i poc a poc, començant pels més petits, comencen a ballar. Primer belluguen un peu després l'altre... al final tot el cos. Primer ballen sols, després per famílies i al final tots barrejats. Han descobert un llenguatge que tenen en comú i que els ajudarà a viure...
Si us sembla bé la proposta després de vacances començarem a treballar a partir d'aquesta estructura incorporant si cal els comentaris que pugueu fer.
Bones festes!
Dani, Laia, Marta, Núria, Rosa, Poire i Lluís.
Ens hem reunit mestres i responsables del projecte de l’Orfeó Gracienc i del Consorci d’Educació i hem compartit el que heu estat treballant. Ens han mostrat el material que elaborat per començar a treballar el conte col•lectiu de les tres classes.
Amb tot el que ha arribat de les escoles Farigola de Vallcarca, Nou Patufet i L'Univers segur que podrem fer un conte fantàstic. Hi ha molt material i molt interessant.
Uns heu identificat moltíssims problemes que podrien ser la causa d’haver de marxar. Sentir-se discriminat per motiu d'aparença física, d'origen, de raça, per malaltia o discapacitat i fins hi tot per no tenir les habilitat més ben valorades pel grup com podria ser jugar a futbol.
Uns altres motius per haver de canviar, eren que al lloc on vivien les coses havien canviat i no hi havia menjar, no plovia, o els havien envaït el seu espai...
Per altra part entre totes les classes heu identificat que les possibles solucions podem passar per encetar un viatge cercant un lloc millor o començant un canvi personal que ens faci canviar el caràcter i el comportament com en el cas de l'avia malhumorada.
Una classe ha proposat fer un conte tipus faula, convertint els protagonistes en una família de conills que degut als problemes és veu empesa a viatjar potser a Hawaii on troben uns altres rosegadors els hàmsters i els problemes que sorgeixen llavors són l'enyorança per un costat i la dificultat dels llenguatges diferents. (quins sons fa cada família, com poden ser els seus llenguatges? I els seves músiques?)
A part de la solució de viatjar i del canvi d'actitud hi ha la proposta de fer aparèixer un gos extraterrestre una mica especial que ajuda a trobar les solucions. A més hi ha una aportació d'un altre centre que també hi ha un gos que anomenen Bimba.
Us felicitem a tots i a totes per la feina feta. Creiem que és un material molt interessant per començar a construir l'estructura de la cantata. Amb tot el que hem rebut ens atrevim a fer una proposta. A veure que us sembla.
Hi havia una vegada una família de conills que vivia tranquil•lament en un prat juntament amb el seu amic Bimba (un gos extraterrestre) .
Però cada vegada es feia més difícil de viure-hi. Cada vegada plovia menys (canvi climàtic) i hi havia menys herba i més seca. A més els seus veïns (els humans) cada vegada en feien de més grosses al seu costat: autopistes, fum, deixalles...
Tothom estava molt preocupat ien Bimba una nit va somiar una illa amb herba abundant prats plens de flors. Ell que havia viatjat molt els proposa anar cap aquesta illa (de Hawaii)
El viatge (potser amagats en unes caixes d'un vaixell) va ser, fosc, llarg, mogut...
Un cop a l'illa si que troben camps i flors... però hi ha uns altres rosegadors (de hàmsters n'hi ha a Hawaii?) i sorgeixen alguns problemes:
- L'avia hàmster té por que els conills alterin la vida de la família hàmster.
- Els conills tenen por d'haver-es equivocat i enyoren el seu país
- Sou diferents! Marxeu del nostre camp! Torneu al vostre país! Diuen els hàmsters.
- Necessitem un lloc on viure, necessitem herba... Diuen els Conills
- Els pares i mares hàmsters i conills els fa por que ...
- Tindrem prou menjar? Ens destorçaran els caus? ...
- En canvi els més petits, siguin conill o hàmster, no tenen tants problemes de seguida sembla que es vulguin fer amics
En Bimba que els observa pensa: La por ens paralitza ens deixa sense saber que fer. El que cal fer és moure’s i que millor per moure's que la dansa. Decideix ficar-se als somnis de les dues famílies per trencar la por proposant-los una solució: els fa venir ganes de ballar
Al matí els desperta amb música (com faran la música?) i poc a poc, començant pels més petits, comencen a ballar. Primer belluguen un peu després l'altre... al final tot el cos. Primer ballen sols, després per famílies i al final tots barrejats. Han descobert un llenguatge que tenen en comú i que els ajudarà a viure...
Si us sembla bé la proposta després de vacances començarem a treballar a partir d'aquesta estructura incorporant si cal els comentaris que pugueu fer.
Bones festes!
Dani, Laia, Marta, Núria, Rosa, Poire i Lluís.
dimarts, 15 de desembre del 2015
Contes cantats a l'escola L'Univers
La classe d’Austràlia (3r de Primària) de l’escola L’Univers estem participant en el projecte Contes Cantats (creació d’una cantata juntament amb dues escoles més del barri de Gràcia, un compositor -en Poire- i l’escola de música de l’orfeó gracienc).
El primer que vam fer va ser presentar el tema d’aquest any: desplaçats i acollits. Un dia a l’hora de tutoria, vam llegir el conte En Tom canvia de casa; la història d’un conillet que, juntament amb la seva família, ha de canviar de poble per raons de feina del seu pare. A partir d’aquí vam obrir una conversa sobre per què les persones han de marxar del lloc on viuen, com es deuen sentir, quins casos coneixem, pensant en els nostres pares o avis, en les notícies... La conversa va ser molt animada. Una nena ens va explicar que ella havia vingut a P5 de Sitges perquè el seu pare havia canviat de feina, un altre havia nascut a EEUU i van tornar a Barcelona quan ell era molt petit. Altres van explicar que havien canviat de casa quan els seus pares s’havien separat, i ara en tenen dues. Hi ha nens de la classe que els seus pares són xinesos o de Bangla Desh... Alguns deien que les persones canvien de casa per feina però també per la pobresa dels seus països o per les guerres. Els més romàntics no es van oblidar dels que marxen per amor (s’han enamorat d’un noi o una noia!)...
La setmana següent vam escoltar la cantata: La ciutat i la lluna, això ens va ajudar a saber millor què és una cantata, justament amb una història de desplaçats i acollits i composta pel Poire, el mateix compositor que treballaria amb nosaltres!
A partir d’aquí ja vam intentar començar a pensar en la nostra creació. Un matí cada infant de la classe va pensar les primeres idees pel nostre conte: on i quan podia passar, quins personatges hi sortirien, quin problema o conflicte tindrien i com el podrien solucionar. Això va costar una mica i, tot i que cadascú es va esforçar, no vam trobar una història que ens convencés a tots. Per això vam decidir de crear-la juntament.
Primer vam pensar quin podria ser el problema dels nostres personatges, què pensem que ens podria preocupar més en cas d’haver de marxar de casa. Van sortir idees com: no tenir amics, no entendre l’idioma i l’enyorança. Com que el no tenir amics era el problema que tenien en les dues històries que ja havíem sentit, ens vam decantar cap al problema amb l’idioma i l’enyorança. Després vam pensar on podria passar la nostra història, van sortir moltes propostes i finalment tots vam estar d’acord en situar-la a Hawai.
Una altra setmana vam decidir quins podien ser els personatges, podien ser humans (com a la ciutat i la lluna), animals (com a En Tom canvia de casa) o més fantasiosos (com en algunes de les seves idees). Després de parlar-ne i votar diferents propostes, vam acordar que seria una família de conills que té com a mascota un gos marcià i viatja al món hàmster de Hawai. El gos marcià entraria als somnis per ajudar-los a trobar la solució als seus problemes. I per resoldre la dificultat amb el llenguatges farien tots plegats una dansa. Uf, després d’unes quantes setmanes donant-hi voltes, ja ho teníem!
El primer que vam fer va ser presentar el tema d’aquest any: desplaçats i acollits. Un dia a l’hora de tutoria, vam llegir el conte En Tom canvia de casa; la història d’un conillet que, juntament amb la seva família, ha de canviar de poble per raons de feina del seu pare. A partir d’aquí vam obrir una conversa sobre per què les persones han de marxar del lloc on viuen, com es deuen sentir, quins casos coneixem, pensant en els nostres pares o avis, en les notícies... La conversa va ser molt animada. Una nena ens va explicar que ella havia vingut a P5 de Sitges perquè el seu pare havia canviat de feina, un altre havia nascut a EEUU i van tornar a Barcelona quan ell era molt petit. Altres van explicar que havien canviat de casa quan els seus pares s’havien separat, i ara en tenen dues. Hi ha nens de la classe que els seus pares són xinesos o de Bangla Desh... Alguns deien que les persones canvien de casa per feina però també per la pobresa dels seus països o per les guerres. Els més romàntics no es van oblidar dels que marxen per amor (s’han enamorat d’un noi o una noia!)...
La setmana següent vam escoltar la cantata: La ciutat i la lluna, això ens va ajudar a saber millor què és una cantata, justament amb una història de desplaçats i acollits i composta pel Poire, el mateix compositor que treballaria amb nosaltres!
A partir d’aquí ja vam intentar començar a pensar en la nostra creació. Un matí cada infant de la classe va pensar les primeres idees pel nostre conte: on i quan podia passar, quins personatges hi sortirien, quin problema o conflicte tindrien i com el podrien solucionar. Això va costar una mica i, tot i que cadascú es va esforçar, no vam trobar una història que ens convencés a tots. Per això vam decidir de crear-la juntament.
Primer vam pensar quin podria ser el problema dels nostres personatges, què pensem que ens podria preocupar més en cas d’haver de marxar de casa. Van sortir idees com: no tenir amics, no entendre l’idioma i l’enyorança. Com que el no tenir amics era el problema que tenien en les dues històries que ja havíem sentit, ens vam decantar cap al problema amb l’idioma i l’enyorança. Després vam pensar on podria passar la nostra història, van sortir moltes propostes i finalment tots vam estar d’acord en situar-la a Hawai.
Una altra setmana vam decidir quins podien ser els personatges, podien ser humans (com a la ciutat i la lluna), animals (com a En Tom canvia de casa) o més fantasiosos (com en algunes de les seves idees). Després de parlar-ne i votar diferents propostes, vam acordar que seria una família de conills que té com a mascota un gos marcià i viatja al món hàmster de Hawai. El gos marcià entraria als somnis per ajudar-los a trobar la solució als seus problemes. I per resoldre la dificultat amb el llenguatges farien tots plegats una dansa. Uf, després d’unes quantes setmanes donant-hi voltes, ja ho teníem!
dijous, 19 de novembre del 2015
Conentrats fent escaletes del conte
Hola a tothom!!!
Pengem unes imatges dels i les alumnes de la Farigola, tota la classe molt concentrada fent les escaletes dels contes. També podeu veure com han triat els contes que compartiran amb les altres escoles: llegint, seleccionant , votant i finalment els resultats.
A veure si en surten unes històries ben originals i diferents
Pengem unes imatges dels i les alumnes de la Farigola, tota la classe molt concentrada fent les escaletes dels contes. També podeu veure com han triat els contes que compartiran amb les altres escoles: llegint, seleccionant , votant i finalment els resultats.
A veure si en surten unes històries ben originals i diferents
dijous, 5 de novembre del 2015
Encetem un nou projecte
Encetem un nou projecte de contes cantats. Aquest any participaran les escoles Farigola de Vallcarca, Patufet i l'Univers. Les classes participants ja estan començat a treballar per escriure de forma cooperativa el guió de la cantata a partir de dues paraules:
desplaçats - acollits
I de les preguntes que els sorgeixin: Perquè marxaríem de l'escola? de casa? de la ciutat? ...Per cercar què? Què ens agradaria trobar?...
Estem il·lusionats per veure quin material generem entre tots i totes i quina direcció pot prendre aquestq història.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)