dimecres, 25 de maig de 2016

CONTES CANTATS A L’ESCOLA L’UNIVERS

La classe d’Austràlia (3r de Primària) de l’escola L’Univers estem participant en el projecte Contes Cantats (creació d’una cantata juntament amb dues escoles més del barri de Gràcia, un compositor -en Poire- i l’escola de música de l’orfeó gracienc).

El primer que vam fer va ser presentar el tema d’aquest any: desplaçats i acollits. Un dia a l’hora de tutoria, vam llegir el conte En Tom canvia de casa; la història d’un conillet que, juntament amb la seva família, ha de canviar de poble per raons de feina del seu pare. A partir d’aquí vam obrir una conversa sobre per què les persones han de marxar del lloc on viuen, com es deuen sentir, quins casos coneixem, pensant en els nostres pares o avis, en les notícies... La conversa va ser molt animada. Una nena ens va explicar que ella havia vingut a P5 de Sitges perquè el seu pare havia canviat de feina, un altre havia nascut a EEUU i van tornar a Barcelona quan ell era molt petit. Altres van explicar que havien canviat de casa quan els seus pares s’havien separat, i ara en tenen dues. Hi ha nens de la classe que els seus pares són xinesos o de Bangla Desh... Alguns deien que les persones canvien de casa per feina però també per la pobresa dels seus països o per les guerres. Els més romàntics no es van oblidar dels que marxen per amor (s’han enamorat d’un noi o una noia!)...

La setmana següent vam escoltar la cantata: La ciutat i la lluna, això ens va ajudar a saber millor què és una cantata, justament amb una història de desplaçats i acollits i composta pel Poire, el mateix compositor que treballaria amb nosaltres!

A partir d’aquí ja vam intentar començar a pensar en la nostra creació. Un matí cada infant de la classe va pensar les primeres idees pel nostre conte: on i quan podia passar, quins personatges hi sortirien, quin problema o conflicte tindrien i com el podrien solucionar. Això va costar una mica i, tot i que cadascú es va esforçar, no vam trobar una història que ens convencés a tots. Per això vam decidir de crear-la juntament.

Primer vam pensar quin podria ser el problema dels nostres personatges, què pensem que ens podria preocupar més en cas d’haver de marxar de casa. Van sortir idees com: no tenir amics, no entendre l’idioma i l’enyorança. Com que el no tenir amics era el problema que tenien en les dues històries que ja havíem sentit, ens vam decantar cap al problema amb l’idioma i l’enyorança. Després vam pensar on podria passar la nostra història, van sortir moltes propostes i finalment tots vam estar d’acord en situar-la a Hawai.

Una altra setmana vam decidir quins podien ser els personatges, podien ser humans (com a la ciutat i la lluna), animals (com a En Tom canvia de casa) o més fantasiosos (com en algunes de les seves idees). Després de parlar-ne i votar diferents propostes, vam acordar que seria una família de conills que té com a mascota un gos marcià i viatja al món hàmster de Hawai. El gos marcià entraria als somnis per ajudar-los a trobar la solució als seus problemes. I per resoldre la dificultat amb el llenguatges farien tots plegats una dansa. Uf, després d’unes quantes setmanes donant-hi voltes, ja ho teníem!

Després de les vacances de Nadal, l’equip d’adults es van tornar a reunir. Els coordinadors ja ho havien endreçat tot i havien decidit quantes cançons ens caldrien. En Poire va donar algunes orientacions per ajudar-nos a crear les lletres. Van repartir les cançons entre les tres escoles. A nosaltres ens va tocar la 3a (la del viatge) i la 6a (la de la dansa final).

Un dia, a classe, vam estar llegint les orientacions d’en Poire. Vam pensar que seria més fàcil començar per la cançó de la dansa i ja ens teniu a tots pensant lletres per a la cançó, alguns fins i tot es van atrevir a gravar algunes proves amb la Marta. La Núria les va recollir totes i després entre tots, picant una mica d’aquesta i una mica d’aquella vàrem elaborar la lletra final.

Al mes de febrer vam començar a pensar la lletra de l’altra cançó, alguns nens/es ja estaven una mica cansats i els costava de trobar idees noves, sort que a d’altres encara no se’ls havien acabat les piles i van ser capaços de crear un parell d’estrofes. Amb l’ajuda de la Núria per a fer la tercera estrofa i de la Marta per a la tornada, finalment la vam enllestir.

A mida que anàvem acabant les lletres de les cançons li anàvem enviant a en Poire perquè pogués començar a preparar les músiques. Ell ens proposava fer algun retoc amb les lletres per tal que quadressin millor amb la música. I a finals de febrer ja vam començar a aprendre la 1a cançó, la dels conills. Havien fet la lletra la mainada de l’escola La Farigola i en Poire va fer una música que de seguida ens va enganxar molt: som una colla de conills, vivim al prat on hi ha menjar... Abans de començar les classes la cantàvem, era la nova manera de concentrar-nos i fer silenci; i així, sense adonar-nos vam aprendre les dues primeres cançons abans de setmana santa. I amb la Marta també anàvem aprenent la del viatge, i totes ens agradaven!

Les mestres es van tornar a reunir amb en Poire per posar-se d’acord en com havíem de cantar les cançons: aquí més fort, aquí rient, aquí curt i allà més lligat, en aquest punt farem una ganyota...