divendres, 9 de maig de 2014

El bosc màgic de Turull: el guió i les imatges.




Vàrem mirar de representar amb ombres xineses diferents moments del conte i després vàrem fer gifs animats per poder-lo il·lustrar. Ara nomes calia ssajar bé les cançons.

Si voleu veure tot el conte amb les seves images animades cliqueu a més informació:


EL BOSC MÀGIC DE TURULL

Hi havia una vegada, quan les fruites parlaven i els animals enraonaven, un pagès que tenia un hort molt bonic al bosc de Turull.




Una nit de tempesta, va caure un llamp al damunt de l’hort, tan fort, que va malmetre el pou.

1- CANÇÓ DEL PAGÈS


Com que el pagès va veure que no hi havia manera d’arreglar el pou perquè no tenia diners, i que ja no podria regar, amb molta pena va decidir de vendre el seu hort.

Dit i fet, l’endemà de la desgràcia, va posar un rètol on es llegia: “En venda”. Un estornell, tot cercant l’esmorzar, va veure el cartell i va anar a explicar la notícia a tots els animals que vivien a l’hort.

Mentrestant el pagès, assegut a l’ombra de la figuera, es va posar a escriure una carta a l’alcalde explicant-li la seva decisió. És així com les fruites, a través de les figues que tenen molt bona vista, es van assabentar de les intencions del pagès.

Aleshores totes les fruites es van reunir al voltant de la figuera per buscar solucions. Calia fer veure al pagès que això de vendre l’hort era un disbarat.

Les pomes van dir:

- Cal fer que el pagès entri en un somni i s’adoni que l’hort no està perdut. Li hem de donar alguna cosa ben dolça.

- Sí, sí! - van dir les peres – La mel! La mel que es fabrica amb el nèctar de les nostres flors pot servir. Si la demanem a les abelles ens en donarà segur. Elles també volen que l’hort continuï com ara.

Els préssecs encara van afegir:

- I si barregem la mel amb el suc de les nostres fruites, així tot serà ben dolç!


2- CANÇÓ DE LES FRUITES

Als animals els va faltar temps per trobar-se tots al Parc Güell, al voltant de l’Arbre de les Reunions. El talp va dir:

- Què podem fer per aconseguir que el pagès no vengui el nostre hort?

El mussol va pensar el mateix que havien pensat les fruites:

-Si poguéssim fer que el pagès s’adormís i entrés en un somni per canviar d’idea...

L’oreneta es va recordar d’una cosa que li havia explicat un amic, i va dir:

- Jo tinc un amic pingüí al zoo que coneix unes fades marines congelades a l’Antàrtida que poden donar-nos una pols màgica que pot aconseguir que les persones tinguin somnis per veure el passat i el futur.

El talp, molt convençut, va dir:

- Molt bé, cal que ens posem en contacte amb aquest pingüí. Com ho farem?

Parlant, parlant, van decidir que tots els ocell anirien al zoo. Allà es van trobar el pingüí amic que els va explicar això:

- Les fades estan atrapades pel gel, congelades enmig de l’Antàrtida. Si les aconseguim descongelar, ens donaran pols màgica com a agraïment.

I dit i fet. Els ocells i els pingüins, perquè s’hi van apuntar tots els del zoo, van anar a parar a l’Antàrtida.


3- CANÇÓ: “TOTS JUNTS” (Primera part)






Un cop allà els pingüins van començar a picar el gel amb el bec. Els ocells també picotejaven fort i de pressa perquè tenien tant de fred, que necessitaven fer molt d’exercici. Al final van aconseguir alliberar les fades i elles, molt agraïdes els van donar la pols màgica per al somni del pagès.



Quan ho van tenir tot, es van reunir animals i fruites i van barrejar el suc de les fruites i la pols de les fades amb la mel més dolça. I així van fer que el pagès, després de prendre aquella beguda boníssima i màgica, es posés a somiar.   

4- CANÇÓ DEL MALSON


Quan el pagès es va despertar del somni, va dir:

- Com he estat capaç de pensar a vendre’m l’hort? De cap manera! Aquesta no és la solució.

5- RECORDS D’INFANTESA



Però la veritat és que el pou seguia malmès.

Mentrestant els pins dels voltant van pensar que amb la seva resina podrien tapar les esquerdes del pou. Les abelles hi van posar la cera dels ruscs, les ametlles i les nous van donar les seves closques, les cireres els pinyols... Tothom portava coses perquè la barreja fos forta com el ciment.

Ara només faltava fer arribar l’aigua al pou.

Les formigues i els talps deien:

- Si féssim unes galeries subterrànies tots plegats, podríem aconseguir aigua del llac per al pou.

Van anar al llac del Parc de la Creueta del Coll, però van veure que no el podien buidar, que així no arreglarien res.

- Hem de buscar d’on ve aquesta aigua – va dir el talp més saberut.

I es van posar a investigar d’on venia l’aigua. I vet aquí que un jardiner els va donar la solució.

-Aquesta aigua ve de la font de la Budellera – van sentir que deia.

Sense pensar-s’ho dues vegades es van posar a fer un túnel llarg, molt llarg!

6- CANÇÓ: “TOTS JUNTS” (Segona part) 




Tots els animals subterranis que trobaven al seu pas, en saber què estaven fent, també els van ajudar: Teixons, cucs de terra, grills, cargols, porquets de sant Antoni... tots excavaven!

Al final van aconseguir arribar al riu subterrani que portava aigua a la font de la Budellera i el van fer anar pel túnel que havien fet entre tots. Així va ser com van fer arribar l’aigua al pou!




7- CANÇÓ DE CLOENDA: “CELEBREM”